Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Necròpolis de Castellar de la Ribera

PlànolCastellar de la Ribera, municipi situat a l’oest de la comarca del Solsonès, es caracteritza, principalment, per comptar amb una base econòmica agrícola i ramadera i per tenir una població disseminada en cases de pagès.

La recerca arqueològica al municipi ha posat al descobert, fins als nostres dies, tres necròpolis (cementiris) pertanyents als últims períodes de la prehistòria a Catalunya: El Llor, Ceuró i Els Clots del Solà.

El Llor i Ceuró es situen cronològicament dins el neolític mitjà, ara fa uns 5.500 anys. El neolític (7.000-4.800 abans d’ara) és l’etapa de la prehistòria en la què l’home començà a practicar l’agricultura i la ramaderia i a fer ceràmica.

Els Clots del Solà és una necròpolis formada per tres sepulcres, dos dels quals pertanyen al neolític mitjà i un tercer construït durant el calcolític (4.800-4.200 abans d’ara) i utilitzat fins al bronze final (2.700 abans d’ara). El calcolític és quan l’home començà a utilitzar els metalls (aram, or i plom) i a fabricar un tipus determinat de ceràmica anomenat campaniforme degut a la forma de campana invertida que tenen alguns vasos. Durant l’edat del bronze (4.200-2.700 abans d’ara) es descobrí la metal·lúrgia d’aquest metall (aleació d’aram i estany).

Al neolític mitjà hom enterrava els seus difunts en forats excavats al terra i revestits amb lloses formant una caixa que, segons l’accés, s’anomena cista o cambra. Aquestes caixes medien, més o menys, 1,60 m. de llarg per 0,85 m. d’ample per 0,80 m. de profunditat i la majora estaven orientades d’est a oest.

Aixovar funerariEls cadàvers estaven disposats dins el sepulcre en posició encongida, engalanats amb els seus ornaments personals (arracades, penjolls, collarets, braçalets, punxons o espàtules d’os per subjecció del cabell o els vestits, etc...) i acompanyats d’eines i estris de la vida quotidiana (destrals de pedra, ganivets i puntes de fletxa de sílex, vasos ceràmics, molins manuals, etc...), formant tots ells l’aixovar funerari. A cada tomba s’hi practicaven enterraments successius (com en un nínxol actual) d’un o dos individus a la vegada.

A partir del calcolític les tombes eren també caixes de lloses però de majors dimensions i s’anomenen dòlmens. Medien, aproximadament, 2,20 m. de llargada per 1,50 m. d’amplada per 1,25 de profunditat. Aquestes caixes es construïen a nivell del sòl i eren recobertes per un munt de pedres o túmul. Generalment s’orientaven de nord a sud.

Es tracta de tombes col·lectives on s’hi realitzaven enterraments successius (s’hi poden trobar restes de més de 20 individus). A cada enterrament nou s’arraconaven les restes de l’anterior. Els difunts també els trobem acompanyats amb el corresponent aixovar funerari. Al calcolític s’introdueixen elements d’aram (puntes de fletxa o llança, braçalets, anelles,...) i vasos de tipus campaniforme, entre altres. Al període següent els mateixos elements són de bronze i els vasos ceràmics es caracteritzen per ser carenats.

EL LLOR

El Llor

La necròpolis del Llor es troba situada al centre del municipi, a uns 500 m. al sud de la casa de Marmí i just a la confluència dels torrents del Llor i dels Apòstols.

Es tracta d’un cementiri d’ara fa uns 5.500 anys. Aquest jaciment fou excavat per Mn. Joan Serra i Vilaró l’any 1917. Entre 1997 i 1999 l’equip d’arqueòlegs encapçalat per J. Castany i Lluís Guerrero, amb l’ajuda dels veïns de Castellar de la Ribera, reexcavà els sepulcres i els restaurà.

De les nou tombes i un menhir que constituïen aquesta necròpolis quan l’excavà Mn. Joan Serra i Vilaró, actualment se’n conserva el menhir i set tombes, ja que dues han desaparegut. Els sepulcres es troben arrenglerats prop de la llera dels torrents.

Entre totes les tombes conservades s’han pogut documentar restes humanes pertanyents a onze individus i destaquen dos adolescents possiblement bessons al Llor I. S’han documentat també restes d’un animal al Llor VII.

Quant als aixovars cal destacar més d’un centenar de punxons d’os, un penjoll fet amb un cargol marí, arracades fetes amb ullals de senglar, ganivets de sílex i algunes destrals i molins de pedra.

CEURÓ

Dolmen de Ceuró

La necròpolis de Ceuró es troba situada a l’oest del municipi, a uns 2 km. al sud-est de l’església de Sant Julià de Ceuró, concretament al punt on el camí que uneix Ceuró amb la Serra de les Cases travessa la riera de les Grioles.

Aquest cementiri fou excavat l’any 1993 per un equip d’arqueòlegs encapçalat per Ramon Cardona i Jordi Guàrdia.

Es tracta d’una necròpolis d’ara fa uns 5.500 anys. Actualment consta de tres sepulcres. Es tracta de tombes soterrades tot i que l’erosió del terreny les ha deixat totalment o parcial al descobert. Estan orientades d’est a oest.

Malgrat totes tres havien estat violades amb anterioritat, durant l’excavació del 1993 es documentaren restes humanes pertanyents a sis individus. A Ceuró I un dels individus es trobà en connexió anatòmica (no remogut).

Els aixovars estaven compostos per puntes de fletxa i ganivets de sílex, punxons d’os i com a element destacable una dena de collaret feta de variscita (mineral de color verdós, molt apreciat en el neolític per a la fabricació d’ornaments, del qual se’n coneix una explotació minera prehistòrica a Gavà – el Baix Llobregat).

ELS CLOTS DEL SOLÀ

Clots de Solà

La necròpolis dels Clots del Solà es troba situada a l’est del municipi, just al peu del camí que enllaça la serra de Sant Tirs amb l’església de Sant Andreu de Clarà, al punt on aquest camí travessa la rasa del Pujol.

Fou excavada a principis del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró i part d’ella reexcavada l’any 2004 pel Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS).

Es tracta d’una necròpolis utilitzada des del neolític fins a finals de l’edat del bronze, ara fa uns 2.900 anys (segons datació de Carboni 14 del Dolmen de Clarà). Actualment consta de tres sepulcres, dos d’ells construïts, Clots del Solà I i II, construïts durant el neolític i reutilitzats durant el calcolític i el bronze antic. Al calcolític s’hi construí el Dolmen de Clarà i es reutilitzà fins al bronze final.

Els Clots del Solà I i II són dues tombes soterrades i orientades d’est a oest. Entre tots dos sepulcres Mn. Joan Serra i Vilaró documentà uns deu individus. Quant als aixovars, degut a violacions antigues, s’hi documentaren només alguns fragments pertanyents a vasos de ceràmica, punxons d’os, peces de collaret de bronze i de petxina i un ganivet i una punta de fletxa, ambdós de sílex. El sepulcre II mostra una última reutilització vers el 3.900 abans d’ara (bronze antic), segons una datació de Carboni 14.

Crani trepanat ClaràEl Dolmen de Clarà és una cambra de lloses que es trobava dins d’un túmul i a la qual s’hi accedia a través d’un passadís. Està orientada de nord a sud. S’hi ha pogut documentar restes humanes pertanyents a un mínim de setze individus. D’entre aquestes restes destaquen dos cranis amb una trepanació cadascun (perforació cranial practicada en vida de l’individu amb finalitats possiblement màgico-terapèutiques).

Entre els aixovars trobem vasos ceràmics (alguns d’ells de tipus campaniforme), anelles de bronze, un ganivet i diferents ascles de sílex, una destral de pedra i una dena de collaret de pasta vítria blava decorada amb òculs (element molt interessant degut a la seva excepcionalitat i al a seva possible influència oriental).

La importància d’aquesta necròpolis recau en el fet que fins avui és l’únic exemple en aquesta zona on podem constatar una reutilització de l’espai funerari durant un període cronològic d’uns 2.000 anys.

El Museu de Solsona compta amb un important fons de materials arqueològics entre el quals es troben els sorgits de les excavacions de les tres necròpolis de Castellar de la Ribera.

figura3.jpg

Alguns d’aquests materials es troben exposats a les sales del Museu i la resta es troben a la reserva, on poden ser consultats i estudiats per tothom que ho precisi o s’hi interessi.

En el Museu de Solsona es realitzen les tasques de documentació, conservació, investigació, restauració i difusió de tots els materials que s’hi dipositen.

Museu de Solsona