Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Uri Rosell de cal Santpare, passió pel futbol

En el Bocamoll número 26, entrevistem l’Oriol Rosell, conegut com l’Uri, un jove futbolista d’elit molt lligat al poble perquè els seus pares, la Concepció i l’Àngel, viuen a cal Santpare.

L’Oriol amb els seus pares, l’Àngel i la Concepció
L’Oriol amb els seus pares, l’Àngel i la Concepció

DIMARTS 28 DESEMBRE 2021

Va néixer a Puig-reig l’any 1992 i a pesar de la seva joventut ha aconseguit arribar molt lluny en el món del futbol i jugar a primera divisió. Té un currículum molt extens, ha jugat en molts equips, entre els quals hi ha el Barça i ha guanyat moltíssims premis. D’ell es diu que és un gran lluitador, organitzador i distribuïdor de joc.
Actualment juga al FC Orlando City.
Cau la tarda, la foscor embolcalla cal Santpare, és una foscor neta i plena de llum.
Arriba l’Oriol, l’harmonia dels seus gestos i la senzillesa de les seves paraules ens captiven. Ens adonem de seguida que tenim davant nostre una gran persona.


L’Oriol pocs dies després de néixer amb el tiet JosepPots explicar-nos algun record de petit que hagis viscut en aquesta masia?
En tinc uns quants, però una de les coses que més m’agradava era quan venia aquí amb els amics de Puig-reig; ens quedàvem dues o tres setmanes i corríem amb la bici, anàvem a la ribera Salada, al pont del Clop…


Què significa per a tu aquesta casa?
El llegat de la família, aquí va néixer la meva mare, els meus avis hi van viure i és molt maco el fet de poder dir que forma part de nosaltres.
Sempre m’ha agradat molt venir-hi, puc desconnectar i em sento dins de la natura.


L’Oriol a Cal SantpareI el poble?
És una extensió de la casa, tota la gent que ens envolta del poble fa que aquí estiguem millor; tens més famílies a prop i saps que, si necessites alguna cosa, els tens com si fossin amics.
També des de jovenet vaig fer amistat amb gent del local social i de Solsona.


D’on et va venir la motivació per jugar al futbol?
Va sorgir de manera natural, jo al pati de l’escola sempre jugava a futbol perquè m’agradava molt. Quan tenia vuit anys els meus pares suposo que van veure-ho i em van apuntar a jugar amb el CE Puig-reig; ells mai em van dir el que havia de fer, a mi m’agradava i la majoria dels meus amics també hi jugaven.


L’Oriol amb els avis de cal Santpare, el Domènec i l’AssumpcióCom vas viure de petit poder estar a la Masia del Futbol Club Barcelona?
Jo no hi vaig viure, ens posaven un taxi per anar a entrenar i després ens tornaven a casa. Em venien a buscar a les 5 i fèiem la ronda a buscar més jugadors a Artés, Manresa…

Et costava molt compaginar-ho amb els estudis?
Molt sacrifici perquè mentre tothom sortia de l’escola i se n’anava a jugar amb els amics o a casa seva, jo havia de sortir abans de classe per marxar a Barcelona; intentava fer els deures al taxi i no tornava a casa fins a les 10 del vespre i encara havia de sopar i acabar els deures.
Això en part va ser difícil, però també em va ajudar a adquirir disciplina i a aprendre a administrar-me el temps perquè les poques estones que tenia les havia d’aprofitar. Gràcies als meus pares que em van ajudar i em van fer les coses més fàcils.


Hem vist la teva trajectòria, has viscut en moltes ciutats diferents. Què t’ha aportat això?
Això ha estat el més important de tot, ja no tant a escala esportiva sinó pel fet de poder veure diferents cultures i llocs: vius experiències que normalment la gent, si les té, les té molt més endavant i et fa créixer molt més ràpid.
Viatjar et fa conèixer gent diferent, aprendre llengües i t’ajuda a apreciar més el que tens i d’on vens. Si no surts d’aquí, no aprecies tant la bona llonganissa, les muntanyes…
He estat a molts llocs i per a mi com aquí no n’hi ha cap.


Hi ha alguna ciutat que sigui especial per a tu?
De totes les ciutats on he estat n’he tret coses bones, quan hi vaig ja ho faig amb aquesta mentalitat. Soc una persona positiva, els meus pares també ho són, suposo que ho he heretat d’ells!


L’Oriol amb els avis de Puig-reig, el Joan i la MariaTambé has tingut molts entrenadors i companys d’equip diferents, en destacaries algun que t’hagi marcat?
He fet molt bones amistats en el futbol, això és una part maca. Quan vas a jugar et trobes gent que estan en la mateixa situació que tu, que deixen la família, estan sols, potser no parlen la llengua, van a aquell país només per jugar i llavors hi acabes empatitzant.
Per posar un exemple encara estic en contacte amb el Marc Bartra, el Sergi Roberto… de quan jugava amb el Barça.


Et trobes a gust al teu equip?
Sí, tot i que ara he acabat contracte i pot ser que canviï d’equip. Intento buscar equips que siguin competitius, m’agrada guanyar i que el seu projecte esportiu s’adapti a la meva manera de jugar; si hi ha un equip que juga molt directe no serà per a mi perquè jo busco un equip que jugui amb la pilota.


Hi ha companyonia i bon ambient?
Sí, ben mirat sí, tot i que també hi ha rivalitats, normalment la plantilla és de trenta jugadors i en un partit en juguen onze; hi ha partits que no jugues o no vas ni al camp.
Jo ja tinc deu anys de carrera i ja les he viscudes aquestes experiències, intento ser el màxim professional possible i estic satisfet si faig la feina ben feta.


Final de la Copa del Món 2007. Victòria contra el Sao Paulo de BrasilA quina part de la pista et destaques?
Al mig del camp, soc centre defensiu o pivot, com el Busquets del Barça. La meva tasca és intentar treure la pilota dels defenses cap endavant.
És una feina que és poc vistosa, però la gent que entén de futbol diu que sense un bon mig camp és difícil fer un bon partit.


Tens algun ritual que fas abans, durant o després del partit?
Ritual no, però sí que segueixo unes rutines. El dia abans i el dia que jugo sempre menjo el mateix perquè sé el que em va bé: pasta, amanida amb tonyina i salmó.
El dia del partit també sempre dormo el que necessito, ni poques ni moltes hores.


T’has enfrontat a lesions i quina ha estat la més greu?
A bastantes, la més greu i amb la que més m’he espantat la vaig tenir fa poc, vaig caure d’esquena i em vaig obrir la part de darrere l’orella. La contusió em va afectar la vista i no hi veia bé.


Quantes hores i dies entreneu?
Descansem un dia a la setmana, el dia de després del partit, i normalment entrenem els matins de vuit a dues. A dins el camp fem una o dues hores.


Com aconsegueixes mantenir-te en forma?
Depèn perquè quan tens partits molt seguits tens un desgast molt gran i també es necessita descansar; normalment no pots fer més perquè el cos no ho aguanta.
Quan estic de vacances segueixo un pla que em donen per anar-me mantenint.


Pretemporada amb el primer equip del Barça 2011T’agradaria continuar amb el futbol en el futur?
Encara em queden alguns anys, però tampoc ho vull allargar massa, també tinc ganes de fer alguna cosa diferent relacionada amb el futbol o no. En aquests anys he conegut molta gent amb qui puc trobar-me per emprendre nous projectes.


Molts infants somien a ser futbolistes? Has tingut una vida tan fàcil com de vegades es pensa?
No, no és ben bé com sembla perquè en futbol sempre estàs competint pel teu lloc; si no jugues en el cas del futbol d’elit, sempre vas enrere. Quan jugava al Barça amb 12 o 13 anys cada partit era un test.
A cada partit t’estàs jugant continuar i ho has de donar tot; és dur, però tenir disciplina et recompensa per la vida i t’aporta molt personalment.
Jo no idealitzo la gent per això, una cosa que m’han ensenyat els meus pares és que és una feina com una altra i totes són valuoses, però sí que valoro el fet de guanyar-me la vida fent una cosa que m’agrada molt; també sé que és difícil arribar-hi i estic feliç per haver-ho aconseguit.


L’Oriol amb l’Aina i el seu gos Drû. D’ella en diu: “hem dona estabilitat”Ser futbolista de vegades s’associa a luxe i festa, tu com ho veus?
N’hi ha alguns que sí, alguns que no, com tot. De vegades de luxes en tens més, però s’ha de vigilar perquè estàs en un punt en què això no durarà tota la vida.


La part psicològica no ha de ser fàcil, has tingut ansietat i estrès?
Aquesta part l’he portada bastant bé. Sí que és veritat que hi ha molt bons futbolistes que no arriben perquè no aguanten la pressió.


Què significa per a tu participar en aquest esport?
Un orgull de poder participar i entretenir la gent perquè encara que no salvis vides també estàs donant alguna cosa a la comunitat.


I per acabar ens podries dir...

La teva millor qualitat esportiva: em diuen molt que sé llegir el joc i entendre el partit mentre jugo.
Equip favorit: el Barça.
Algun ídol?: jo crec en persones que et motivin per arribar i aproximar-te al seu nivell.
Algú que t’inspiri: molta gent, si només en dic una em deixo les altres. Per a cada faceta trobes gent que t’inspira.
Un moment especialment feliç com a professional: quan vam ser campions el 2013 de la lliga, treballar molt i amb altres individualitats aconseguir guanyar quan és difícil és molt especial.
I un de decebedor: quan ho dones tot i no et poden donar la continuïtat, pot ser-ho, però ho has de saber controlar.
Una emoció quan jugues bé: no la sé definir, quan guanyes i jugues bé és una emoció que no la trobes amb cap altra cosa.
De què t’enyores?: de la família, els amics i el menjar.
Un consell per als qui comencen: si tu no jugues perquè l’entrenador no t’hi posa tens dues opcions, una és enfonsar-te i pensar que no ets bon jugador (que sempre passa una mica), però s’ha de procurar girar-ho i pensar “què puc fer jo per millorar cada dia?”.
Crec que això és important perquè es trobaran en aquestes situacions i com més aviat ho transformin en motivació i no culpin els altres sinó que intentin esforçar-se ells, més fàcil els serà superar-ho.


Moltes gràcies, Uri, pel teu temps però, sobretot, per deixar-nos llegir a través de les teves paraules experiències i aprenentatges que ens ensenyen tantes coses.
Paraules que ens parlen d’algú que ha après a superar-se, de valentia, de franquesa, d’estimar el que es fa…

Biografia Uri

Campió de la Lliga americana (MLS) 2013

1999-2003

L’Oriol s’inicià en el món del futbol quan tenia 7 anys. Jugà quatre temporades al CE Puig-reig.


2003-2005
El CE Manresa va incorporar-lo al seu club en les categories d’Aleví A i Infantil B.
Va ser nomenat “Millor esportista jove 2005” en la Nit de l’Esportista a Manresa.


2005-2006
A l’edat de 12 anys, el Real Madrid el va voler fitxar, però conjuntament amb la família es va decantar per l’oferta que li va arribar del RCD Espanyol. Aquesta opció li permetia créixer com a futbolista, continuar estudiant a l’institut de Puig-reig i estar a prop de la seva família i amics. En aquest club l’Oriol va continuar competint a Divisió d’Honor, com a Infantil A. Van quedar Campions de Lliga i Subcampions de la Copa de Catalunya.
Durant aquesta campanya va ser seleccionat en totes les convocatòries de la Selecció Catalana de Futbol per jugar el campionat d’Espanya.


2006-2012
El FC Barcelona va voler que l’Uri s’incorporés a la seva disciplina i va ser fitxat per formar part del futbol base (2006-2007) en la categoria de Cadet B. Durant aquesta temporada van guanyar el campionat del món a Manchester i també van aconseguir ser Campions de Lliga.
Durant els anys següents, l’Oriol va seguir la seva trajectòria futbolística en el filial del club on va formar part, primer, de l’equip Cadet A (2007-2008), amb el qual van ser Campions de Lliga i Campions de la Copa Catalunya i després, dels equips Juvenils (2008-2011). En la primera temporada es van proclamar subcampions del món a Madrid, Campions de Lliga Nacional Juvenil i Campions de Copa Catalunya Juvenil i en la segona, Campions de Lliga Juvenil Divisió d’Honor, Campions de Copa Catalunya Juvenil, 3rs classificats Copa Campions d’Espanya Juvenil i 4ts classificats en la Copa del Rei.
També va ser nomenat millor jugador del Torneig Juvenil Nacional Oliva de la Frontera (Extremadura).
En la tercera temporada aconseguiren el triplet de la categoria per segona vegada en la història del Futbol Club Barcelona: Lliga, Copa de Campions i Copa del Rei.
L’Oriol també va participar en la pretemporada del Barça B i va jugar la Final de la Copa del Rei FC Barcelona - RCD Espanyol, a Ceuta.
Durant el període 2006-2011 va poder jugar en diferents tornejos organitzats a França, Suïssa, Bulgària, Itàlia, entre altres.
Temporada 2011-12: va fer el gran salt cap al futbol professional. Va passar a formar part de la plantilla del Barça B. Durant la pretemporada, Pep Guardiola, aleshores entrenador del primer equip del FC Barcelona, el va convocar en molts entrenaments, per anar a jugar la Copa Catalunya i, més tard, per participar en la gira per Alemanya.
Des de l’any 2010 fins al 2012 l’Uri va compaginar l’activitat esportiva amb els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a la Universitat Ramon Llull de Barcelona (IQS).


2012-2014
L’estiu del 2012, l’Sporting Kansas City, equip de Primera Divisió de la Lliga d’Estats Units d’Amèrica (MLS), el va fitxar.
Al cap de poc, l’equip va disputar i guanyar la final de la US Cup. Amb aquesta victòria l’Oriol va aconseguir el primer èxit important en la seva etapa professional.
Amb la plena confiança de l’entrenador, la feina de l’Oriol va començar a donar fruits. Va jugar tota la temporada, un total de 43 partits oficials, comptant la Lliga MLS, la US Cup i la CONCACAF Champions.
Gràcies a la feina ben feta, va ser seleccionat entre 100 jugadors de la MLS per formar part de la llista dels possibles futbolistes per al partit de l’All Star. Finalment, es va quedar a les portes, però el reconeixement a la seva tasca va arribar uns mesos més tard quan “Massive Report”, un web líder en estadístiques a EUA, el va proclamar millor jugador Sub-21 de la MLS i 14è jugador Sub 24 més valuós de la MLS.
L’equip va guanyar la Lliga Regular dels Estats Units i l’Uri es va convertir en el primer espanyol i català a fer-ho.
Com a reconeixement d’una temporada molt ben treballada, el seleccionador català Gerard López el va escollir per formar part de l’equip de la Selecció Catalana. Tot i no estar del tot recuperat d’una lesió va jugar vint-i-cinc minuts al costat de grans futbolistes com Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Sergio Busquets, Jordi Alba, Sergio García…
Durant els dos anys que va residir a Kansas City va continuar la seva formació acadèmica a la University of Missouri-Kansas City (UMKC).


2014-2015
L’Oriol va ser fitxat per l’Sporting de Lisboa on va debutar a la Lliga, a la Champions League (amb victòria i una assistència de gol) i a l’Europa League. A final de temporada va gaudir d’un altre important premi: la Copa de Portugal.
Enmig d’entrenaments, concentracions, partits, desplaçaments, competicions... no va perdre mai de vista la importància de continuar els estudis universitaris. Durant un curs va ser alumne de la Universitat de Lisbon C.
A l’estiu del 2015 va viatjar a Boston per fer un curs d’emprenedoria a la Universitat de Harvard i a la tornada va organitzar el seu 1r Campus de Futbol: ”Campus Uri Rosell” a Puig-reig.
Des del gener de 2016 fins al desembre de 2017 l’Oriol va ser cedit a tres equips portuguesos: Vitória de Guimaraes, Belenenses i Portimonense.
Mentrestant, seguí els seus estudis d’ADE a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) .
Aprofitant les vacances futbolístiques organitzà, a Puig-reig, el “2n Campus Uri Rosell”.
A finals de gener va ser fitxat pel club Orlando City de Florida (Estats Units).


2018-2021
El 2018 l’Oriol s’inicià en l’equip d’Orlando, fins al novembre del 2021.
El 2020 aconseguiren jugar les semifinals dels playoffs de la MLS i el 2021 arribaren a quarts de final.
Cal dir que l’Oriol bona part d’aquest camí l’ha anat construint al costat de la seva parella, l’Aina Santasusana. El seu suport ha estat molt important per a ell.

M. Claustre Sunyer i Lourdes Sunyer

Galeria d'imatges